El Periódico DOMINICAL Barcelona 06/04/2008


SÃO TOMÉ I PRÍNCIPE
L'Àfrica ignota
Parsimònia, naturalesa i alegria. El país més petit del continent
africà oblidat manté la puresa en la seva forma de vida.

Text: RAFAEL BOSCH
Fotos: DIEGO GARCÍA

[A peu de fotografies]
L'OCEÀ COM A JOGUINA.
Una bici pot servir per a una tarda de jocs a la platja de São João
dos Angolares. A São Tomé, els nens saben divertir-se a la manera
antiga.

LLEGIR I ESCRIURE. L'analfabetisme encara afecta gairebé un de cada
quatre habitants de São Tomé. El subdesenvolupament es deixa sentir
en el pobre material escolar de col.legis com el de la Roça de Diogo
Vaz, a prop de Neves. S'estudia en portuguès, herència d'una
ocupació que va durar gairebé cinc segles, fins al 1975





Viatjar a São Tomé i Príncipe suposa, en molts aspectes, endisar-se
a l'Àfrica que no surt en els telediaris. No hi ha fam, ni guerres
civils, ni refugiats; ni tan sols un ral.li que passi a tota
velocitat una vegada a l'any. Però tampoc es tracta d'un edèn
turístic amb lleons i elefants ni compta amb platges paradisíaques.
És un indret diferent.

La primera impressió ja indica que el lloc és un destí diferent.
Després de la bufetada inicial de claor humida al trepitjar terra,
el visitant passeja la vista i comprova com nens i dones caminen
transquil.lament per la pista on acaba d'aterrar el seu avió. Torna
a mirar l'aparell i un ramat de porcs esumen entre les maletes que
els operaris aplien a terra. Certament, la seguretat no és extrema,
i els soldats armats fins a les dents, tan habituals als aeròdroms
africans, brillen per la seva absència. Un cert aire caribeny? Pot
ser.

São Tomé i Príncipe són dues petites illes situades al golf de
Guinea, a uns 300 quilòmetres de Gabon, i compten amb tot just
160.000 habitants. El país més petit del continent més pobre va ser
colònia portuguesa des de finals del segle XV fins al 1975, quan es
va independitzar. Des d'aleshores, poques coses han passat allà que
hagin atret l'atenció del món sobre aquest minúscul estat on la
meitat dels seus habitants viuen per sota del llindar de la pobresa.

El fet que els habitants de São Tomé no nedin en l'abundància no
significa que l'estranger sigui assetjat pel carrer a la recerca
d'unes monedes. Ni tan sols abunden els insistents venedors de
quincalla que tant proliferen per aquestes latituds. Això sí, la
seva curiositat és gran, i la dels nens, desmesurada.

Yaninna, de 14 anys, venç la seva timidesa i s'acorsta al
turista: "T'assembles a Paco", A qui? Ella es posa vrmella i fa una
rialleta. "Paco, un artista". Lligant caps, acabes sabent que aquest
Paco és el galant de la telenovel.la brasiera de moda, així que és
un piropo. El pitjor és que, en un vist i no vist, gairebé tota
l'Illa comença a dir Paco al viatger. Val més acostumar-s'hi.

L'amabilitat és un dels trets definitoris de la població local,
desxifrar el seu dialecte portuguès pot resultar ardu, però l'orella
s'hi acostuma amb rapidesa. Resolt el tràmit, xerrar amb ells
resulta tota una experiència. "Vostè té molta pressa; a São Tomé
tenim més calma", adverteix João a la platja de la capital, mentre
cus les xarxes que cada dia tira al mar.

Fins al moment, l'actitud generalitzada davant els forasters és de
cortesia, encara que no se'ls veu com feixos de bitllets errants. La
qüestió és saber si durarà aquesta visió quan hi hagi més visitants.
No és que el país no compti amb un potencial turístic, però quan
gairebé tot està per fer, pensar en hotels (excepte alguna excepció)
resulta secundari.

São Tomé i Príncipe subsisteix, de fet, gràcies a la cooperació
internacional. El monocultiu de sucre va ser reemplaçat pel cacau,
però l'enfonsament dels preus a finals del segle passat va deixar
tocada l'economia local.

CLIMA EQUATORIAL
L'endarreriment afecta, sobretot, les infrastructures. L'aigua
corrent, per exemple, només arriba al 36% de la població. Per això,
veure les dones rentar al riu és habitual, i consisteix tot un
ritual social en què les grans alliçonen les joves en assumptes,
fins i tot, de naturalesa íntima.

A l'hora de moure's, s'ha de recordar que conduir a la nit és una
pràctica d'alt risc, ja que els esvorancs semblen cràters. Això sí,
quan s'aconsegueix un jeep (imprescindible però complicat), la
recompensa pot aparèixer en forma d'antiga plantació lusitana (roça,
com diuen per allà) semiabandonada, que ofereix tots els encants de
l'arquitectura colonial en un entorn devorat per la selva en què es
veuen pocs forasters.

Ana i Miguel, de Madrid, recorden que divertit que va ser per a uns
nens d'un poblat pròxim a Neves, a l'oest de l'illa, "veure el
primer home blanc en tota la seva vida". Miquel Ángel, de Bilbao, va
col.laborar fa anys amb una oenagé portuguesa i ha tornat en
diverses ocasions al país. Un consell per a viatgers? "Anar-hi a
l'estiu. Les pluges són de tipus equatorial i només aflueixen del
juny al l'octubre, quan es poden recórrrer les illes".

No és estrany aquets tipus de clima, si es té en compte que
l'Equador travessa la petita illa de les Rôlas, al sud de São Tomé.
És en aquesta zona, precisament, on és més habitual veure balenes;
els dofins, en canvi, resulten senzills de veure a gairebé tot el
litoral. En terra ferma, el principal atractiu de la fauna el
conformen les aus, d'una varietat i colorit impressionants. Quan els
xavals, proveïts de matxets que espanten, pugen als arbres a agafar
fruita per al turista (pura amabilitat i ganes de lluir-se)
l'espectacles de les aus en desbandada ve de propina.

NATURALESA SALVATGE
Per fer-se una idea del respecte que els habitants de São Tomé tenen
per la naturalesa, el millor és anar a un poble de pescadors a prop
de Guadalupe, al nord. Des de fa dècades, un hume, pobre com totsels
veïns, recorre la platja per recollir els ous que de les tortugues
dipositen i evitar així que la presència de l'home els destrueixi.
Després, els enterra en una mena de corralet a la porta de la seva
barraca i espera que trenquin la closca. Llavors, les agafa amb les
mans i les acosta al mar. "No, no treballo per al Govern, ni per a
ningí. Aquí hi ha hagut semprte tortugues i volem que en segueixi
havent. I quan jo no hi sigui, el meu fill farà el que jo faig ara".

"Això canviarà ràpid, segur", pronostica Miguel Ángel. "El que
vulgui veure una cosa diferent, autèntica, ha de veure això. Però
ara, d'aquí a quatre anys ja serà una altra cosa". Prengui'n nota.