L'ASSOCIACIÓ CAUÉ, AMICS DE SÃO TOMÉ E PRÍNCIPE, i
L'AEROTECA, LLIBRERIA AERONÀUTICA MIGUEL-CREUS
us conviden a la

Conferència:
ALES PER BIAFRA (Asas por Biafra / Wings for Biafra)
40è aniversari del pont aeri d'ajuda humanitària des de São Tomé

A càrrec de
XAVIER MUÑOZ i TORRENT, geògraf

Presentaran l'acte:
Jordi Miguel-Creus, director de L'Aeroteca, i
Osvaldo Vera Cruz Cunha, enginyer, col·laborador de l'Associació Caué

Dia: Dimarts, 21 d'octubre de 2008
Hora: 7 de la tarda
Lloc: Sala d'actes de L'Aeroteca, Llibreria Aeronàutica Miguel-Creus
Carrer Montseny 22, 08012 Barcelona (Gràcia) - Metro Fontana

Entrada lliure - Aforament limitat. Es prega confirmació
d'assistència a través de les a/e de l'Associació Caué
(caueass@...) o de L'Aeroteca (aeroteca@...)

Conferència en català - Conferencia en catalán
Conferência em catalão - The speech will be in Catalan

+ Info:
Associació Caué: http://es.geocities.com/caueass
L'Aeroteca: http://www.aeroteca.com

-------------------

Biafra i l'ajuda humanitària de la JCA des de l'Illa de São Tomé
Un exercici de memòria històrica

El 30 de maig de 1967, es va proclamar la República de Biafra,
separant-se de Nigèria després de les convulsions polítiques i
matances indiscriminades que seguiren els primers moments d'aquella
federació. La proclamació va ser el detonant d'una de les guerres més
sangnants que mai ha vist el món -la Guerra de Biafra- i un dels més
grans genocidis, que va incloure la més terrible de les fams: més de
1.500.000 civils, gran part criatures, van sucumbir al drama. També
fou la primera vegada que els mitjans de comunicació moderns feien
explícita la fam com una efectiva arma de guerra.

Des de juliol de 1968 fins a gener de 1970, la Joint Churches Aid
(Ajuda Conjunta de les Esglésies) organitzà des de l'Illa de São Tomé
un pont aeri humanitari. Gràcies a la perícia dels pilots de
diferents nacionalitats en perillosos vols nocturns, burlant
l'artilleria nigeriana, la JCA va abastir en allò més bàsic els
assetjats biafresos. Els seus avions van fer innombrables viatges
(els feien diverses vegades cada nit) i van participar en l'evacuació
de la població on el genocidi era cert.

Els coordinadors de la JCA, les autoritats de l'Illa i la població
civil s'implicaren a fons en l'operatiu de l'ajuda humanitària, amb
fets heroics (o simplement humans), que es gravaren en la ment de les
persones que van viure aquell moment; àdhuc en el record, en les
llegendes urbanes i en l'imaginari popular. El port i l'aeroport de
São Tomé registraren una activitat tan intensa com mai abans havia
succeït allí; el seu mercat s'omplí de cooperants, religiosos,
metges, especialistes en logística i militars…, però també
d'aventurers, mercenaris, contrabandistes i especuladors vinguts dels
llocs més remots del planeta. São Tomé es convertí en aquell moment
en un "hub" de suport internacional i el seu nom passà a posar-se
novament en el mapa mundial, en aquella ocasió com a capital de la
humanitat més sentida que lluitava contra l'exercici de la violència
més brutal i la irracionalitat.

En l'actualitat, les restes de dos avions utilitzats en aquell pont
aeri humanitari, dos Lockheed Superconstellation L-1049-H
("Connies"), abandonats a les inclemències del clima des de el final
de la guerra (i ara en reutilització), són testimonis silenciosos
d'aquest episodi, quasi oblidat, de la història contemporània de São
Tomé i de l'Àfrica Occidental.